L’herbari de plantes vasculars

Un herbari és una col·lecció de plantes seques degudament preparades per garantir-ne la conservació de manera indefinida. Sobre els herbaris es basa una part important de la investigació botànica, sobretot en taxonomia, encara que també són útils per a estudis florístics, biogeogràfics i, fins i tot, moleculars. A més, són testimoni de les cites de plantes, de les seues descripcions i dels materials utilitzats per a proposar-les. El material sobre el qual es basa el nou nom d’una planta s’anomena tipus i és, en la majoria dels casos, una planta seca, dipositada i conservada en un herbari públic.

L’Herbari de plantes vasculars de la Universitat de València (VAL) és el resultat de la unió dels antics herbaris de les facultats de Biològiques i Farmàcia, i el del propi del Jardí. Hi ocupa unes instal·lacions adequades que en garanteixen la conservació i en faciliten la consulta als investigadors. Els plecs es guarden en armaris compactes, amb una capacitat per a uns 350.000. Actualment, és un dels més importants de l’Estat Espanyol, amb més de 250.000 plecs.

Aquest nou herbari conté una bona representació de la flora de la meitat oriental de la península ibèrica, especialment del territori valencià i del Sistema Ibèric. Així mateix, s’hi troben dipositats els herbaris personals dels farmacèutics Vicent Guillén, Aurelio Gámir, Josep Borja i Manuel Calduch. Els dos primers són del final del segle XIX i, a més de les recol·leccions pròpies, s’hi conserven plantes de Pau, Sennen i Font Quer, botànics amb qui Guillén i Gámir van mantenir intercanvis de plantes. L’herbari de Borja és format principalment per materials anotats del gènere Sideritis, mentre que Calduch va centrar la seua activitat botànica a les comarques castellonenques, on destaquen les seues exploracions a les illes Columbretes.