Sant Bruno abat
Fitxa
Títol
VA
Sant Bruno abat
Número d'inventari
UV000001
Autoria
Vergara Gimeno, Ignacio
Datació
1750
Descripció
VA
Amb hàbit de cartoixà i caputxa, sant Bruno trepitja l'orbe en senyal d'allunyament del món terrenal mentre contempla i abraça un crucifix. Porta nimbo metàl·lic daurat amb set estreles que al·ludeixen a les contemplades per sant Hugo, qui va ser avisat d'aquesta forma de l'arribada dels sis primers cartoixans, fet que condiciona el naixement de l'ordre. Obra barroca de vigorosa composició i serena bellesa.
Objecte
VA
Escultura
Tècnica
VA
Llaura escultòrica
Dimensions
165 cm
Procedència
VA
Cartoixa de Vall de Christ
Edifici
VA
Centre Cultural La Nau
Localització
Capilla de la Sapiencia. Hornacina del lado del Evangelio, primer tramo.
Observacions
VA
Procedeix de la Procura de la Cartoixa de Vall de Christ, que va ser al carrer de Serrans de València. Ocupa una fornícula avenerada de ciment pintat imitant pedra, ricament decorada amb fullatges en la part superior de l'embocadura. Una mènsula d'estil neobarroc casticista sosté l'estàtua. Forma parella amb una altra de sant Isidoro situada en el llenç de paret que li enfronta. Va ser donada a la Universitat de València pel rector José Pizcueta Donday en 1853.
Ignacio Vergara, escultor de gran nivell, va pertànyer al moviment acadèmic que es va imposar en el segle XVIII, primer com a cofundador, al costat del seu germà José, de l'Escola de Santa Bàrbara i posteriorment com a membre rellevant de Sant Carles de València, des que va ser director l'any 1773.
Quant al context històric artístic, la conflictiva relació a València entre Acadèmia i els tradicionals tallers i gremis, així com l'arrelament dels models barrocs en la imatgeria espanyola, van donar lloc al fet que el neoclassicisme no adquirisca la mateixa força que en altres països.
Ignacio Vergara, escultor de gran nivell, va pertànyer al moviment acadèmic que es va imposar en el segle XVIII, primer com a cofundador, al costat del seu germà José, de l'Escola de Santa Bàrbara i posteriorment com a membre rellevant de Sant Carles de València, des que va ser director l'any 1773.
Quant al context històric artístic, la conflictiva relació a València entre Acadèmia i els tradicionals tallers i gremis, així com l'arrelament dels models barrocs en la imatgeria espanyola, van donar lloc al fet que el neoclassicisme no adquirisca la mateixa força que en altres països.
Drets d'imatge

This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License










